Catàleg · 199 espècies

Què hi ha, exactament

Aquesta llista recull les espècies de peixos que es poden trobar al grapissar de la Masia Blanca i als fons que l’envolten, ordenades pels cinc ambients de la reserva. Cada fitxa enllaça amb l’article de la Viquipèdia en català i amb la categoria de Wikimedia Commons d’on prové la fotografia.

No és un cens. No hi ha cap inventari científic públic de la ictiofauna d’aquesta reserva en concret: el catàleg s’ha construït a partir dels hàbitats que hi ha documentats i de la fauna coneguda d’aquests hàbitats a la costa catalana. Per això cada fitxa diu d’on surt —si la cita la documentació oficial, si en tenim registres al litoral tarragoní, si hi és per l’hàbitat o si només hi passa— i el catàleg es pot filtrar per aquest criteri. Els quatre nivells, explicats a la pàgina de fonts.

Cerca

El grapissar rocós

4 – 11 m · 63 espècies

Les barres de roca biogènica, perpendiculars a la costa, plenes de forats i cornises. És el cor de la reserva i on hi ha més densitat i més varietat de peixos.

Anfós

Epinephelus marginatus

El peix que justifica una reserva marina: creix a poc a poc, viu molts anys i desapareix de seguida allà on es pesca.

5 – 25 m

Anfós blanc

Epinephelus aeneus

El tercer anfós d’aquesta costa, més clar i més lligat als fons tous que els altres dos.

10 – 25 m

Anfós jueu

Mycteroperca rubra

Més esvelt i més nerviós que els anfossos, amb la cua retallada i un dibuix marbrat que canvia d’un moment a l’altre.

10 – 25 m

Anfós llis

Epinephelus costae

Més esvelt i més recelós que l’anfós comú, amb unes ratlles daurades que se li encenen quan està tranquil.

10 – 25 m

Sense imatge lliure

Angelina

Plectorhinchus mediterraneus

Llavis molt gruixuts i un cos gris argentat massís. Els joves porten unes ratlles negres que després perden del tot.

10 – 25 m

Banyut

Parablennius tentacularis

Dues banyes llargues i sense ramificar damunt dels ulls, més llargues que les de cap altra bavosa d’aquí.

3 – 20 m

Bavosa cornuda

Parablennius gattorugine

La bavosa grossa del grapissar, amb dos tentacles ramificats damunt els ulls que semblen plomalls.

3 – 25 m

Bavosa crestada

Scartella cristata

Una crinera de filaments que li va del front fins a l’aleta dorsal. Verda i clapejada, viu a la roca bruta dels ports.

0 – 8 m

Bavosa de bassa

Salaria pavo

El mascle adult desenvolupa una gepa carnosa al front. Té un ocel blau vorejat de groc darrere l’ull, com la cua d’un paó.

0 – 5 m

Bavosa de Bath

Parablennius incognitus

Va passar desapercebuda fins al 1968, confosa amb les seves parentes. El nom científic ho diu: la desconeguda.

0 – 10 m

Bavosa de casquet

Coryphoblennius galerita

Porta una cresta de flocs de pell travessada al capdamunt del cap, com un casquet. Viu literalment a la línia de l’aigua.

0 – 3 m

Bavosa de plomall

Parablennius pilicornis

Dues antenes ramificades damunt dels ulls i una línia de punts blaus al llarg del cos. N’hi ha de bruns i n’hi ha de gairebé negres.

0 – 20 m

Bavosa morruda

Tripterygion tripteronotum

El mascle es torna vermell sang amb el cap negre. És el més somer dels tres tripterígids d’aquesta costa.

0 – 12 m

Bavosa ratllada

Parablennius rouxi

Blanca amb una única ratlla negra que li recorre tot el cos, del morro a la cua. Impossible de confondre.

3 – 25 m

Bertorella

Gaidropsarus mediterraneus

Tres barbetes al cap —dues al morro i una a la barbeta— i una aleta dorsal que sembla una franja de flocs.

0 – 25 m

Cabot comú

Gobius paganellus

El gòbit de sota les pedres. El marge de la primera dorsal se li encén de groc o taronja viu.

0 – 15 m

Cabot desconegut

Gobius incognitus

Descrit com a espècie nova el 2016. Fins llavors, tots els exemplars s’havien anat arxivant sota el nom d’un altre gòbit.

1 – 20 m

Cabot lleopard

Thorogobius ephippiatus

Clapes taronges i brunes sobre fons pàl·lid, com un lleopard. És esquerp fins a l’extrem: s’amaga abans que el vegis.

10 – 25 m

Cabot retxat

Gobius vittatus

Blanc amb una ratlla negra recta del morro a la cua. Viu capgirat als sostres de les coves.

10 – 25 m

Cabot vermell

Tripterygion melanurus

El tercer tripterígid, i el més petit de tots: cinc centímetres de peix rosat amb la cua negra, dins de les coves.

3 – 20 m

Cabot zebrat

Zebrus zebrus

Cinc o sis barres clares verticals sobre fons fosc, i una taca blanca al clatell. Cria dins de closques buides.

0 – 10 m

Cabrilla

Serranus cabrilla

Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.

5 – 25 m

Canari

Symphodus mediterraneus

Una taca negra a la base de la cua i una altra darrere l’ull. En zel, el mascle es posa vermell de cap i groc de panxa.

5 – 25 m

Càntera

Spondyliosoma cantharus

Gris plom amb reflexos irisats i ratlles longitudinals daurades; en època de fresa el mascle es torna gairebé negre.

5 – 25 m

Cap-roig

Scorpaena scrofa

L’escórpora gran i vermella, la del suquet. Més fonda, més massissa i molt menys freqüent que la fosca.

10 – 25 m

Capellà

Trisopterus minutus

Un bacallà en miniatura: tres dorsals, dues anals i una barbeta sota el mentó. Forma bancs a l’ombra de les cornises.

15 – 25 m

Castanyola

Chromis chromis

El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.

3 – 25 m

Congre

Conger conger

El gran depredador nocturn del grapissar. De dia només se’n veu el cap sortint d’una escletxa.

4 – 25 m

Corball de roca

Sciaena umbra

Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.

5 – 25 m

Corball de sorra

Umbrina cirrosa

Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.

5 – 25 m

Dèntol

Dentex dentex

El caçador ràpid del grapissar: apareix de cop, travessa la barra i desapareix mar endins.

10 – 25 m

Escórpora de penyal

Scorpaena maderensis

La més petita de les escórpores d’aquesta costa, amb dues taques fosques ben marcades al peduncle de la cua.

3 – 20 m

Escórpora fosca

Scorpaena porcus

El mestre del camuflatge del grapissar: podeu passar-hi el dit pel costat sense haver-la vist.

3 – 25 m

Escórpora vermella

Scorpaena notata

La més petita de les tres escórpores, amb una taca negra inconfusible entre les espines dorsals.

5 – 25 m

Fadrí

Thalassoma pavo

El peix més acolorit de la costa catalana i un termòmetre vivent: cada any puja més amunt.

1 – 20 m

Futarra

Lipophrys trigloides

Sense cap tentacle damunt dels ulls i amb el perfil del cap quasi vertical. Els mascles en zel es tornen negres amb els llavis blancs.

0 – 5 m

Gòbit vermell

Gobius cruentatus

Marró marbrat amb unes ratlles d’un vermell sang als llavis i les galtes que semblen pintades.

10 – 25 m

Inflaconys

Serranus hepatus

El serrànid menut i panxut del grapissar, amb una taca negra a la dorsal. És el peix més abundant d’aquests fons i el que menys es mira ningú.

5 – 25 m

Llambrega

Symphodus melanocercus

El netejador del Mediterrani: treu els paràsits de la pell dels altres peixos, que s’aturen i s’hi deixen fer.

3 – 25 m

Llavió

Symphodus tinca

El més gros dels tords petits. En època de cria el mascle es cobreix de verd i blau i construeix un niu d’algues.

2 – 25 m

Llepissós

Parablennius sanguinolentus

La bavosa més grossa d’aquesta costa, i vegetariana: pastura el gespet d’algues de la roca somera com si fos una ovella.

0 – 8 m

Mare d’anfós

Apogon imberbis

Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.

8 – 25 m

Mòllera roquera

Phycis phycis

Un gàdid mediterrani de pell suau i aletes ventrals convertides en dos filaments sensorials.

12 – 25 m

Morena

Muraena helena

Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.

4 – 25 m

Morruda

Diplodus puntazzo

El perfil punxegut la delata: té el musell allargat i el front recte.

3 – 25 m

Pagre

Pagrus pagrus

Rosat amb tornassols de plata i les puntes de la cua blanques. Elegant i desconfiat.

8 – 25 m

Sense imatge lliure

Rabosa

Microlipophrys canevae

Minúscula i sense tentacles, amb una taca negra darrere l’ull i el mascle amb el cap taronja en època de cria.

0 – 6 m

Rabosa dàlmata

Microlipophrys dalmatinus

La bavosa més menuda d’aquesta aigua. El mascle porta una taca negra amb voraviu blanc a la primera dorsal.

0 – 10 m

Rabosa de roca

Aidablennius sphynx

Barres blaves i taronges al cap i un tentacle en forma de fulla damunt de cada ull. Viu on l’aigua no arriba als tres metres.

0 – 6 m

Rabosa groga

Tripterygion delaisi

Tres aletes dorsals i un mascle groc llimona amb el cap negre com el carbó. Viu de cap per avall sota les cornises.

3 – 25 m

Rabosa petita

Parablennius zvonimiri

Una filera de taques blanques al llarg del dors i una corona de tentacles al clatell. Viu dins de forats i no en surt gairebé mai.

0 – 15 m

Sard imperial

Diplodus cervinus

Cinc bandes negres molt amples sobre fons daurat. El més espectacular i el més rar de la família.

8 – 25 m

Sarg

Diplodus sargus

Platejat amb vuit o nou bandes fosques verticals i una taca negra a l’arrencada de la cua. El sparid clàssic de roca.

2 – 25 m

Somera vermella

Anthias anthias

Rosa encès, amb les ventrals llarguíssimes i la cua molt forcada. Viu de cap per avall sota les cornises.

15 – 25 m

Surer

Balistes capriscus

Neda ondulant les aletes dorsal i anal, com si remés. Es tanca dins d’un forat encaixant-hi una espina que no es pot abaixar.

5 – 25 m

Tord d’ocels

Symphodus ocellatus

Minúscul i, en el mascle nupcial, d’un blau i taronja que sembla tropical. Té un ocel negre voltat de vermell rere l’ull.

1 – 20 m

Tord de Doderlein

Symphodus doderleini

El més petit dels tords mediterranis, amb una ratlla fosca que li recorre tot el cos d’un cap a l’altre.

5 – 25 m

Tord negre

Labrus merula

Verd fosc o blau pissarra, amb el rastre d’unes ratlles blavoses a les aletes. Ronda la roca sense presses.

3 – 25 m

Tord roquer

Symphodus roissali

Petit, rabassut i clapejat de verd; un dels habitants més constants de la roca somera coberta d’algues.

1 – 15 m

Vaca serrana

Serranus scriba

Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.

2 – 25 m

Variada

Diplodus vulgaris

Dues bandes fosques i amples, una al clatell i l’altra a la cua: l’única cosa que cal mirar per no confondre-la amb el sarg.

2 – 25 m

Xucladits

Lepadogaster lepadogaster

Té una ventosa al ventre amb què s’enganxa a la cara inferior de les pedres. El cap és pla i acaba en un bec d’ànec.

0 – 8 m

Xuclador de dues taques

Diplecogaster bimaculata

Dos centímetres i mig de peix rosa translúcid amb una taca violeta a cada flanc. Viu enganxat entre les tofes del grapissar.

5 – 25 m

Les praderies

3 – 18 m · 21 espècies

Els herbeis de posidònia i de cimodocea que envolten la roca. Fan de bressol: molts dels peixos que hi veureu són juvenils que encara no han passat a la roca.

Agulleta de bosc

Syngnathus typhle

Una fulla de posidònia que de sobte es gira. El morro és aplanat verticalment, com un ganivet.

1 – 15 m

Agulleta de mar

Syngnathus acus

La més llarga de les agulletes, amb un bony ben marcat al davant dels ulls.

3 – 25 m

Agulleta de riu

Syngnathus abaster

La més petita i la més tolerant de les agulletes: aguanta l’aigua dolça i entra a les llacunes de darrere la platja.

0 – 8 m

Cabot d’arena

Gobius geniporus

Un cabot llarg i pàl·lid, amb una filera de taques rectangulars, que es posa a les clarianes de sorra entre mata i mata.

5 – 18 m

Cabot d’ortiga

Gobius bucchichi

Viu entre els tentacles d’una anemone sense que li facin res. És l’única parella d’aquesta mena que hi ha al Mediterrani.

1 – 15 m

Cavall de mar

Hippocampus guttulatus

El cavall de morro llarg, amb filaments a la crinera. Viu agafat amb la cua a una fulla i no es mou.

1 – 15 m

Cavallet de morro curt

Hippocampus hippocampus

Més petit, més llis i amb el morro curt. Prefereix la sorra i la cimodocea a la posidònia densa.

2 – 20 m

Corneta

Fistularia commersonii

Un tub prim de metre i mig amb un fil per cua. Va entrar pel canal de Suez i en vint anys ha arribat fins aquí.

1 – 18 m

Donzella

Coris julis

Neda sense parar amb un moviment ondulant. Comença la vida de femella marró i pot acabar-la de mascle multicolor.

1 – 25 m

Esparrall

Diplodus annularis

El sparid petit i daurat de l’herbei, amb un anell negre a la cua i les aletes ventrals grogues.

1 – 20 m

Gerret

Spicara smaris

Més prim i més menut que la xucla, amb la taca del flanc més petita. És el peix de fregir de tota la vida.

5 – 18 m

Joell

Atherina boyeri

Translúcid, amb una banda de plata al costat. Forma núvols d’alevins a la vora de la platja.

0 – 10 m

Massot verd

Labrus viridis

El tord gros i verd de les praderies, i un dels peixos mediterranis que més terreny ha perdut sense que ningú se n’adonés.

3 – 18 m

Oblada

Oblada melanura

Platejada, esvelta i amb una taca negra voltada de blanc a l’arrencada de la cua, com un punt final.

0 – 20 m

Petarc

Symphodus rostratus

El tord del morro llarg. Neda inclinat entre les fulles de posidònia i sembla, més que un peix, una fulla més.

3 – 15 m

Salpa

Sarpa salpa

Deu o onze ratlles daurades longitudinals. És l’únic peix herbívor abundant del Mediterrani.

1 – 20 m

Serpeta

Nerophis ophidion

Una agulleta sense aletes, llisa com un cordill verd. Aquí les femelles són les vistoses i els mascles, els que crien.

0 – 12 m

Serpetó

Nerophis maculatus

Com la serpeta, però amb una filera d’anelles fosques al llarg del cos. Se sap tan poc d’ell que la UICN no el pot avaluar.

1 – 15 m

Tord gris

Symphodus cinereus

Discret, gris o beix, amb una taca fosca al peduncle caudal. El tord dels fons tous.

1 – 15 m

Xucla

Spicara maena

Comença la vida femella i acaba mascle, i quan es transforma li surt una taca negra al flanc i es torna blau.

5 – 18 m

Xucla blanca

Spicara flexuosum

La tercera xucla del Mediterrani, tant de temps confosa amb les altres dues que encara costa de trobar-la anomenada pel seu compte.

10 – 18 m

Els fons de sorra i fang

2 – 25 m · 56 espècies

La matriu on s’assenta tota la resta. Sembla buida i no ho és: hi viu una fauna especialitzada a enterrar-se, camuflar-se i esperar.

Aferrapedres

Callionymus maculatus

Quatre taques fosques alineades al llarg del dors, com quatre botons. El dragó dels fons més fondos.

15 – 25 m

Anguila

Anguilla anguilla

Neix al mar dels Sargassos, creua l’Atlàntic de larva, viu anys en aigua dolça i hi torna a morir. Està en perill crític.

0 – 25 m

Aranya blanca

Trachinus draco

El peix més verinós de la costa catalana. Enterrat a la sorra, amb la primera dorsal negra a l’aguait.

5 – 25 m

Aranya de cap negre

Trachinus radiatus

El cap li porta un dibuix de solcs radials, i les taques del cos són rodones i fosques com ulls.

5 – 25 m

Aranya fragata

Trachinus araneus

La més grossa de les aranyes, amb clapes fosques rectangulars al flanc. El verí, com el de les altres, és seriós.

5 – 25 m

Aranyó

Echiichthys vipera

La més petita i la més perillosa per als banyistes, perquè viu just on la gent es fica a l’aigua.

0 – 15 m

Ase mossegaire

Blennius ocellaris

La bavosa de les profunditats: aleta dorsal alta com una vela, amb un ocel negre, i un tentacle en forma de ploma sobre cada ull.

10 – 25 m

Besuc blanc

Pagellus acarne

Rosat pàl·lid amb una taca negra ben visible a l’aixella de la pectoral. Més fondo que el pagell.

15 – 25 m

Cabot de fang

Gobius niger

El gòbit dels fons tous, que s’enfosqueix fins al negre en època de cria. Aguanta l’aigua més bruta.

1 – 25 m

Capet

Lepidotrigla cavillone

La lluerna de butxaca: no passa d’un pam i té els ulls enormes i el cap desproporcionat.

15 – 25 m

Capsempe

Synodus saurus

Un llangardaix damunt de la sorra: cos cilíndric, cap de rèptil i la boca plena de dents fines com agulles.

5 – 25 m

Codornera

Cepola macrophthalma

Una cinta taronja que viu dreta dins d’un cau vertical excavat al fang, amb només el cap a fora.

15 – 25 m

Congre de fang

Ophichthus rufus

Una anguila de fang amb la cua acabada en punta dura, feta per enterrar-s’hi reculant.

15 – 25 m

Corb reig

Argyrosomus regius

El corball gros: pot passar dels dos metres i fa un so de tambor que se sent des de la barca.

5 – 25 m

Dragó de platja

Callionymus risso

El més petit i el més somer dels dragons: viu a la sorra de la vora, sovint amb menys d’un metre d’aigua.

0 – 15 m

Dragó lira

Callionymus lyra

El mascle desplega una dorsal altíssima ratllada de blau i groc i fa una dansa lenta al voltant de la femella.

5 – 25 m

Flauteret

Macroramphosus scolopax

Un morro llarg i prim com una palleta, i una espina dorsal serrada. Sol nedar de cap avall.

15 – 25 m

Gall

Zeus faber

Una taca rodona i negra a cada costat, vorejada de groc. Prim com un full vist de cara, per no fer ombra.

10 – 25 m

Gallineta

Chelidonichthys lastoviza

La lluerna de les barres fosques i les pectorals blaves. Té el cos solcat de línies obliqües, com si fos raspallat.

10 – 25 m

Sense imatge lliure

Gobi d’escates

Lesueurigobius friesii

Groc pàl·lid amb bandes taronges i les aletes ratllades. Comparteix el cau amb un cranc excavador.

15 – 25 m

Gobi de quatre taques

Deltentosteus quadrimaculatus

Quatre taques fosques alineades al flanc i una barbeta sota el mentó. Viu sobre el fang de fora.

10 – 25 m

Gobi menut

Pomatoschistus minutus

Bessó del gobi tacat, una mica més gros i amb l’ocel de la dorsal vorejat de clar en els mascles.

0 – 20 m

Gobi tacat

Pomatoschistus marmoratus

Translúcid i esquitxat de punts bruns, sobre la sorra de la vora. És un dels peixos més abundants de la platja.

0 – 12 m

Goràs

Pagellus bogaraveo

Ulls enormes i una taca negra a l’espatlla. Els joves viuen a la costa i els adults se’n van a cinc-cents metres.

15 – 25 m

Llenguado

Solea solea

Oval, bru i amb els dos ulls a la dreta. Passa el dia enterrat i surt a caçar quan es fa fosc.

8 – 25 m

Llenguado nassut

Pegusa lascaris

Es distingeix del llenguado comú per la narina de la cara cega, eixamplada en forma de roseta.

5 – 25 m

Llenguado senegalès

Solea senegalensis

Germà meridional del llenguado, amb el marge de les aletes fosc i continu. Puja cap al nord amb l’aigua càlida.

5 – 25 m

Lluç

Merluccius merluccius

El peix blanc que ha sostingut la cuina catalana. Els juvenils fan servir aquests fons de bressol; els adults viuen molt més avall.

15 – 25 m

Lluerna fosca

Chelidonichthys obscurus

La més petita i la més discreta del gènere, sense el vermell de les altres. La pectoral té una taca fosca amb punts clars.

10 – 25 m

Lluerna roja

Chelidonichthys cuculus

Vermella viva i amb la línia lateral formada per plaques ben visibles, com una filera de rebladures.

15 – 25 m

Lluerna rossa

Chelidonichthys lucerna

Camina pel fons amb tres radis lliures de cada pectoral i, quan obre les aletes, són blaves elèctriques.

8 – 25 m

Lluerna verda

Eutrigla gurnardus

Grisa amb una taca negra a la dorsal i una línia lateral blanca i dentada que sembla una serra.

15 – 25 m

Mabre

Lithognathus mormyrus

Platejat amb catorze bandes fosques verticals alternades, amples i estretes. El sparid de la platja.

1 – 20 m

Moll de fang

Mullus barbatus

Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.

10 – 25 m

Moll de roca

Mullus surmuletus

Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.

3 – 25 m

Mostela de fang

Echelus myrus

Un altre ofíctid enterrador, més curt i gruixut que la serp de mar, amb la pell d’un gris uniforme.

15 – 25 m

Orada

Sparus aurata

La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.

1 – 25 m

Pagell

Pagellus erythrinus

Rosa viu amb l’ull petit i el cap arrodonit; un dels peixos de sorra més comuns.

8 – 25 m

Palaí xic

Buglossidium luteum

El llenguado més petit d’Europa. Té els radis de les aletes ratllats de fosc a intervals regulars.

5 – 25 m

Palaia bruixa

Lepidorhombus boscii

Translúcida i amb quatre taques negres a la cua. Els ulls, molt junts, ocupen mig cap.

20 – 25 m

Palaia-guarda-la-vida

Citharus linguatula

Peix pla amb els ulls a l’esquerra, la boca gran i el nom més llarg i més estrany de tot el catàleg.

15 – 25 m

Peluda pigallada

Arnoglossus thori

Com la peluda vera, però amb dos radis del davant de la dorsal allargats i clapes fosques més marcades.

15 – 25 m

Peluda vera

Arnoglossus laterna

Tan prima que se li transparenten els òrgans. Té els dos ulls a l’esquerra, com el tacó.

10 – 25 m

Pixota blanca

Ophidion barbatum

Un peix rosat en forma de ganivet, amb les aletes contínues i quatre barbetes al mentó. S’enterra de cua.

10 – 25 m

Rafel

Trigla lyra

El cap acaba en dos banyots aplanats que li donen la forma d’una lira. Vermell viu i de fons fondos.

20 – 25 m

Raor

Xyrichtys novacula

El front és una fulla d’afaitar: hi entra a la sorra de cap i desapareix en un instant.

3 – 25 m

Rap

Lophius piscatorius

Tot cap i tota boca. Porta una canya de pescar al front, amb un esquer de pell que fa onejar.

15 – 25 m

Rap vermell

Lophius budegassa

Com el rap, però amb el peritoneu negre. És l’única manera fiable de distingir-los, i cal obrir-los.

15 – 25 m

Rata

Uranoscopus scaber

Enterrada fins als ulls, amb la boca cap amunt i un filament rosat que fa servir d’esquer viu.

12 – 25 m

Rèmol

Scophthalmus rhombus

Peix pla gros i sinistre — amb els ulls a l’esquerra — sense els tubercles ossis del rodaballo.

5 – 25 m

Rèvola

Scophthalmus maximus

El turbot: rodó, sense escates i cobert de tubercles ossis. És el peix pla més gros d’aquests fons.

10 – 25 m

Roncador

Pomadasys incisus

Ronca fent petar les dents de la faringe i amplificant el so amb la bufeta natatòria. Té una taca fosca a l’opercle.

5 – 25 m

Serp de mar

Ophisurus serpens

Dos metres i mig de peix prim com un braç, amb el morro llarguíssim i ple de dents. Viu dret dins d’un forat.

10 – 25 m

Sonso

Gymnammodytes cicerelus

Prim com un fideu i platejat. Es fa i es desfà en bancs que entren i surten de la sorra alhora.

5 – 25 m

Tacó

Bothus podas

Un plat rodó amb els dos ulls al costat esquerre, capaç de copiar el dibuix de la sorra en segons.

5 – 25 m

Verat volador

Dactylopterus volitans

Desplega unes pectorals immenses tacades de blau elèctric. No vola: camina pel fons amb els primers radis.

5 – 25 m

La columna d’aigua

0 – 25 m · 39 espècies

Els peixos que no toquen mai el fons: els bancs de peix blau i els depredadors ràpids que hi entren a caçar des de mar obert.

Agulla

Belone belone

Llarguíssima, verda per damunt i amb un bec ple de dents. Té els ossos verds, i és perfectament normal.

0 – 10 m

Alatxa

Sardinella aurita

Més esvelta que la sardina i amb una ratlla daurada al flanc quan és viva. Guanya terreny a mesura que l’aigua s’escalfa.

0 – 25 m

Amploia

Sprattus sprattus

La més petita de les tres clupees d’aquí. Té el ventre esmolat com una serra i s’acosta a la costa a l’hivern.

0 – 25 m

Bacoreta

Euthynnus alletteratus

Un dibuix de ratlles trencades al dors i unes quantes taques negres entre les aletes ventrals i la pectoral.

0 – 25 m

Baldufa

Lagocephalus sceleratus

Es tiba com un globus i porta prou tetrodotoxina per matar una persona. Va entrar per Suez i puja cap aquí.

0 – 25 m

Boga

Boops boops

Ull enorme, cos cilíndric i tres o quatre ratlles daurades. Forma els bancs més nombrosos de la reserva.

2 – 25 m

Bonítol

Sarda sarda

Ratlles obliqües fosques sobre el dors i una dentadura que cap altre escòmbrid d’aquí no té.

0 – 25 m

Bot

Mola mola

El peix lluna: un cap enorme que sembla tallat pel darrere, sense cua, que puja a prendre el sol de costat a la superfície.

0 – 25 m

Cabeçuda

Atherina hepsetus

Germana gran del joell, més esvelta i més marinera: no entra a les aigües salabroses com fa aquell.

0 – 15 m

Círvia

Seriola dumerili

Torpede daurat amb una banda fosca obliqua que li travessa l’ull. Ràpida i curiosa.

5 – 25 m

Emperador

Xiphias gladius

La mandíbula superior allargada en una espasa plana. Escalfa el cervell i els ulls per veure-hi a mig quilòmetre de fondària.

0 – 25 m

Espet

Sphyraena sphyraena

La barracuda mediterrània. Es queda immòbil a mitja aigua, mirant, i després entra al banc com un ganivet.

1 – 25 m

Espet imperial

Sphyraena viridensis

El germà gros de l’espet, amb barres fosques que li baixen per sota de la línia lateral i el costum de formar bancs immòbils.

3 – 25 m

Llampuga

Coryphaena hippurus

Verda i daurada, amb el front vertical dels mascles adults. Creix més de pressa que gairebé cap altre peix del món.

0 – 25 m

Llissa calua

Chelon ramada

La llissa dels ports i de les desembocadures. Puja pels rius més amunt que cap altra.

0 – 12 m

Llissa galtavermella

Chelon auratus

Una taca daurada a cada galta i una altra a l’opercle. És la llissa que més s’acosta a la sorra de la platja.

0 – 15 m

Llissa llobarrera

Mugil cephalus

La llissa més grossa i la que té les parpelles adiposes més marcades: dues membranes transparents que li tapen mig ull.

0 – 15 m

Llissa morruda

Oedalechilus labeo

El llavi superior gruixut i cobert de papil·les, com una escombreta. Viu a la roca batuda, no a la sorra.

0 – 10 m

Llissa saltadora

Chelon saliens

La més petita i la més nerviosa. Salta fora de l’aigua a la mínima, i d’aquí li ve el nom.

0 – 10 m

Llissa vera

Chelon labrosus

El llavi superior gruixut i granulós la distingeix de les altres llisses. Pastura el biofilm de qualsevol superfície.

0 – 10 m

Llobarro

Dicentrarchus labrax

Plata pura, ràpid i intel·ligent. Entra al grapissar a caçar amb mala mar i marxa quan s’asserena.

0 – 25 m

Llobarro pigallat

Dicentrarchus punctatus

Com el llobarro, però esquitxat de puntets negres per tot el dors i els flancs. Suporta encara més bé l’aigua dolça.

0 – 20 m

Mèlvera

Auxis rochei

El més petit dels túnids d’aquesta costa, amb un corselet d’escates ben marcat i les dues dorsals molt separades.

0 – 25 m

Palomida

Lichia amia

Un caràngid enorme i comprimit, amb la línia lateral fent una ondulació molt marcada.

0 – 25 m

Palomida blanca

Trachinotus ovatus

Alta, plana i platejada, amb quatre o cinc punts foscos al flanc. Els joves entren a la rompent de la platja mateixa.

0 – 20 m

Pàmpol vairó

Naucrates ductor

El peix pilot: cinc o set barres negres i la vida sencera nedant al costat d’un tauró o d’una tortuga.

0 – 25 m

Saboga

Alosa fallax

Viu al mar i puja a fresar riu amunt. Al Mediterrani gairebé no li queda cap riu on poder-ho fer.

0 – 25 m

Saputa

Brama brama

Un disc negre argentat amb el front bombat i les aletes llarguíssimes. Viu a mar obert i arriba a la costa amb els temporals.

10 – 25 m

Sardina

Sardina pilchardus

El peix blau que ha sostingut la costa. Els bancs entren a la reserva en hivern i primavera.

5 – 25 m

Seitó

Engraulis encrasicolus

Es distingeix de la sardina pel morro que sobresurt i la boca enorme que li arriba darrere l’ull.

2 – 25 m

Sorell

Trachurus trachurus

El sorell de tota la vida. Es distingeix del blancal perquè els escuts de la línia lateral li cobreixen tot el flanc, no només la cua.

5 – 25 m

Sorell blancal

Trachurus mediterraneus

Té una filera d’escuts ossis al llarg de la línia lateral que el fan rasposa al tacte.

3 – 25 m

Sorell fumat

Trachurus picturatus

El tercer sorell, més esvelt i amb un to blavós fumat pel dors. Prefereix l’aigua neta de fora.

10 – 25 m

Sorella roncaire

Caranx rhonchus

Ronca. Fa sonar la bufeta natatòria quan la treuen de l’aigua, i d’aquí li ve el nom.

5 – 25 m

Tallahams

Pomatomus saltatrix

El nom no és cap metàfora: té una dentadura que talla els fils de pescar i, de tant en tant, també les xarxes.

0 – 25 m

Tonyina

Thunnus thynnus

Es manté més calenta que l’aigua on neda i creua l’Atlàntic per anar a fresar. Pot pesar mitja tona.

0 – 25 m

Verat

Scomber scombrus

Ratlles negres ondulades sobre un dors verd metàl·lic. No té bufeta natatòria: si para de nedar, s’enfonsa.

0 – 25 m

Verat d’ull gros

Scomber colias

Com el verat, però amb l’ull més gros, taques al ventre i les ratlles del dors més fines i trencades.

0 – 25 m

Xanguet

Aphia minuta

Un gòbit transparent que viu i mor en un any sense arribar a tocar mai el fons.

0 – 25 m

Rajades i taurons

5 – 25 m · 20 espècies

Els peixos cartilaginosos. Són els grans perdedors de la pesca d’arrossegament i, precisament per això, els que més tenen a guanyar amb una reserva com aquesta.

Agullat ver

Squalus acanthias

Porta una espina punxeguda al davant de cada aleta dorsal. És un dels taurons més longeus que hi ha.

15 – 25 m

Angelot

Squatina squatina

Ni tauró ni rajada del tot: un tauró aplanat que caça a l’emboscada, enterrat a la sorra. Ha desaparegut de gairebé tot el Mediterrani.

5 – 25 m

Escurçana

Dasyatis pastinaca

Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.

5 – 25 m

Escurçana violeta

Pteroplatytrygon violacea

L’única escurçana que no viu al fons: neda en mar obert i entra a la costa seguint l’aigua càlida.

0 – 25 m

Espursim

Scyliorhinus stellaris

El cosí gros del gatvaire: el doble de llarg, amb clapes més amples i el morro més arrodonit.

10 – 25 m

Gatvaire

Scyliorhinus canicula

El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.

12 – 25 m

Mantellina

Gymnura altavela

Un disc molt més ample que llarg, prim com un mocador, amb una cua ridículament curta. Sembla una manta estesa a la sorra.

5 – 25 m

Milà

Myliobatis aquila

No repta pel fons: vola. Les ales punxegudes i el cap sobresortint el fan inconfusible.

5 – 25 m

Mussola mediterrània

Mustelus punctulatus

Bessona de la mussola vera, però esquitxada de punts negres menuts pel dors. Sovint només es distingeixen a la mà.

10 – 25 m

Sense imatge lliure EN

Mussola vera

Mustelus mustelus

Un tauró de fons sense taques, amb els ulls ovalats i les dents planes: no talla, tritura crancs.

5 – 25 m

Peix guilla

Alopias vulpinus

La meitat de la seva llargada és cua. La fa servir com un fuet per atordir els bancs de peix abans de menjar-se’ls.

0 – 25 m

Porc marí

Oxynotus centrina

Un tauró de secció triangular, amb dues dorsals altes com veles i la pell aspra com una llima.

20 – 25 m

Rajada blanca

Rostroraja alba

La rajada més grossa de la costa catalana i una de les que hi ha desaparegut més de pressa. Avui és una absència documentada.

15 – 25 m

Rajada de clavells

Raja clavata

Coberta d’espines robustes amb base en forma de botó — els «clavells» — repartides pel dors i la cua.

12 – 25 m

Rajada de miralls

Raja miraletus

Petita, rombal i amb un ocel blau i groc a cada ala que li dóna el nom: quatre miralls sobre la sorra.

10 – 25 m

Rajada estrellada

Raja asterias

Endèmica del Mediterrani, amb un dors sembrat de petites taques fosques envoltades d’un halo clar.

10 – 25 m

Solraig ver

Isurus oxyrinchus

El peix més ràpid del mar. És de sang parcialment calenta, cosa que gairebé cap peix no pot dir.

0 – 25 m

Tauró blau

Prionace glauca

La tintorera: esvelta, blau índic pel dors i amb unes pectorals llarguíssimes. És el tauró oceànic més pescat del món.

0 – 25 m

Vaca comuna

Torpedo torpedo

La germana ocel·lada de la vaca tremolosa: cinc taques blaves envoltades de negre sobre el disc, i el mateix corrent elèctric a dins.

2 – 25 m

Vaca tremolosa

Torpedo marmorata

Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.

5 – 25 m