Inflaconys
Serranus hepatus (Linnaeus, 1758)
També músic, meret, serrà de bou, serrà de fang, serrà menut, serranet, treslliures
El serrànid menut i panxut del grapissar, amb una taca negra a la dorsal. És el peix més abundant d’aquests fons i el que menys es mira ningú.
Rabassut i de cap gros comparat amb el cos, bru amb quatre o cinc bandes fosques verticals i una taca negra inconfusible a la part tova de l’aleta dorsal. No arriba al pam.
És hermafrodita simultani: cada individu té teixit ovàric i testicular alhora i pot fer de mascle o de femella en una mateixa posta. Als fons de grapissar i de maerl del Mediterrani occidental és, en nombre d’individus, un dels peixos dominants, i alhora un dels que menys apareix a les guies.
On trobar-lo al grapissar
Posat entre les tofes de Mesophyllum, sobre la roca i a la vora de la sorra. Es deixa acostar molt.
Més imatges
Al mateix ambient
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.
Congre
Conger conger
El gran depredador nocturn del grapissar. De dia només se’n veu el cap sortint d’una escletxa.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.
Morena
Muraena helena
Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.