Anfós jueu
Mycteroperca rubra (Bloch, 1793)
També mero rosat, nero bord, nero rosat
Més esvelt i més nerviós que els anfossos, amb la cua retallada i un dibuix marbrat que canvia d’un moment a l’altre.
Es distingeix dels Epinephelus pel cos allargat, el cap punxegut i les aletes anal i caudal amb el marge gairebé recte. El color va del bru vermellós al gris, amb un marbrat clar que pot encendre i apagar en segons.
Neda més separat del fons que els altres anfossos i sovint en grups petits, cosa que cap Epinephelus no fa. És una espècie de distribució meridional que fa dècades que puja cap al nord: la seva presència regular al litoral català és relativament recent.
On trobar-lo al grapissar
A mitja aigua sobre les barres exteriors, en grups solts. Fuig abans que la resta.
Més imatges
Al mateix ambient
Anfós llis
Epinephelus costae
Més esvelt i més recelós que l’anfós comú, amb unes ratlles daurades que se li encenen quan està tranquil.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
VU Corball de sorra
Umbrina cirrosa
Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.