Mèlvera
Auxis rochei (Risso, 1810)
També melva, bísol
.jpg)
El més petit dels túnids d’aquesta costa, amb un corselet d’escates ben marcat i les dues dorsals molt separades.
Cos curt i rodó, blau fosc amb un dibuix de línies ondulades a la meitat posterior del dors, i una separació gran entre les dues aletes dorsals que la distingeix de la bacoreta. El corselet —la zona d’escates gruixudes darrere del cap— hi és molt aparent.
Forma bancs densos i ràpids que apareixen i desapareixen en qüestió de minuts. És una peça bàsica de la dieta de la tonyina, del bonítol i del solraig: dins la xarxa tròfica pelàgica fa de baula entre el peix blau menut i els depredadors grossos.
On trobar-lo al grapissar
En bancs ràpids a mitja aigua, a l’estiu i la tardor.
Al mateix ambient
Sardina
Sardina pilchardus
El peix blau que ha sostingut la costa. Els bancs entren a la reserva en hivern i primavera.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Seitó
Engraulis encrasicolus
Es distingeix de la sardina pel morro que sobresurt i la boca enorme que li arriba darrere l’ull.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Sorell blancal
Trachurus mediterraneus
Té una filera d’escuts ossis al llarg de la línia lateral que el fan rasposa al tacte.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.