Congre de fang
Ophichthus rufus (Rafinesque, 1810)
Una anguila de fang amb la cua acabada en punta dura, feta per enterrar-s’hi reculant.
Cos cilíndric i rogenc, sense aleta caudal: la cua acaba en una punta còrnia i rígida. És el tret que defineix tota la família dels ofíctids i l’eina amb què s’enterren.
Passa el dia sota el sediment i en surt de nit a caçar crustacis i peixets. Als fons de fang de la plataforma catalana és molt més abundant del que suggereixen les poques vegades que es veu.
On trobar-lo al grapissar
Enterrat al fang de la franja exterior. De nit, reptant pel fons.
Més imatges
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Moll de fang
Mullus barbatus
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.