Rabosa
Microlipophrys canevae (Vinciguerra, 1880)
Encara no hi ha cap fotografia lliure d’aquesta espècie a Wikimedia Commons que compleixi els criteris d’aquest lloc.
Minúscula i sense tentacles, amb una taca negra darrere l’ull i el mascle amb el cap taronja en època de cria.
De les bavoses més petites del Mediterrani, sense tentacles supraorbitals, amb el cos bru clar barrat de fosc i una taca negra distintiva just darrere de l’ull. El mascle en zel s’encén de taronja al cap i a la gola.
Ocupa la roca somera i molt exposada, sovint compartint terreny amb la rabosa de roca i la futarra. La seva mida i el fet que no surti mai gaire d’una escletxa fan que passi desapercebuda fins i tot per als qui hi baixen sovint.
On trobar-lo al grapissar
Als forats de la roca somera i batuda, amb el cap fora.
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.