VU Anfós
Epinephelus marginatus
El peix que justifica una reserva marina: creix a poc a poc, viu molts anys i desapareix de seguida allà on es pesca.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Reserva marina d’interès pesquer · des del 1999
Hi ha un bosc de pedra
davant de Coma-ruga
A tres-cents metres de la platja del Francàs, sota una aigua que gairebé mai no és transparent, el fons de sorra s’aixeca de cop en una sèrie de barres de roca. Els pescadors del Vendrell en diuen el grapissar. No és roca de la costa enfonsada: la van construir les algues, capa sobre capa, durant milers d’anys.
- Superfície
- 457 ha
- Fondària màxima
- 25 m
- Barres rocoses
- 4–11 m
- Reserva integral
- 0,2 mn
- Centre
- 41° 10′ 27″ N
1° 30′ 40,2″ E - Declarada
- 1999
Un accident geològic que és, de fet, un ésser viu
La costa del Baix Penedès és sorra i fang de cap a cap. És una costa baixa, alimentada pels sediments que hi aboquen les rieres, i això vol dir que gairebé no hi ha roca on una comunitat marina complexa es pugui agafar. Davant del Vendrell, però, hi ha una excepció: un conjunt de barres rocoses orientades perpendicularment a la línia de costa, entre els quatre i els onze metres de fondària.
La documentació oficial de la reserva ho descriu sense èmfasi i amb una precisió que val la pena llegir dues vegades: aquestes roques són d’origen biogènic, i en la seva formació hi tenen una importància especial les algues coral·linàcies, com ara Mesophyllum alternans, que hi creixen formant un relleu molt rugós ple de cavitats.
Dit d’una altra manera: el substrat no és el suport de la vida, és el seu producte. El grapissar és una construcció, i les constructores són unes algues incrustants de color rosa violaci que dipositen carbonat de calci. Cada forat d’aquesta massa porosa és el refugi d’alguna cosa.
Cinc ambients en cinquanta metres
Neda mar endins des de la platja del Francàs i els travessaràs tots. El catàleg de peixos d’aquest lloc està organitzat exactament en aquest ordre.
- 4 – 11 m
El grapissar rocós
Les barres de roca biogènica, perpendiculars a la costa, plenes de forats i cornises. És el cor de la reserva i on hi ha més densitat i més varietat de peixos.
63 espècies - 3 – 18 m
Les praderies
Els herbeis de posidònia i de cimodocea que envolten la roca. Fan de bressol: molts dels peixos que hi veureu són juvenils que encara no han passat a la roca.
21 espècies - 2 – 25 m
Els fons de sorra i fang
La matriu on s’assenta tota la resta. Sembla buida i no ho és: hi viu una fauna especialitzada a enterrar-se, camuflar-se i esperar.
56 espècies - 0 – 25 m
La columna d’aigua
Els peixos que no toquen mai el fons: els bancs de peix blau i els depredadors ràpids que hi entren a caçar des de mar obert.
39 espècies - 5 – 25 m
Rajades i taurons
Els peixos cartilaginosos. Són els grans perdedors de la pesca d’arrossegament i, precisament per això, els que més tenen a guanyar amb una reserva com aquesta.
20 espècies
Sis raons per mirar-s’ho de prop
VU 
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Cavall de mar
Hippocampus guttulatus
El cavall de morro llarg, amb filaments a la crinera. Viu agafat amb la cua a una fulla i no es mou.
Fondària dins la reserva: de 1 a 15 metres.
Sonso
Gymnammodytes cicerelus
Prim com un fideu i platejat. Es fa i es desfà en bancs que entren i surten de la sorra alhora.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Per què val la pena protegir-ho
Una reserva marina no fabrica peixos. El que fa és molt més simple: deixa que els que hi ha es facin grans. I un peix gros no és un peix petit amb més quilos — és un animal que pon exponencialment més ous. Una orada de cinc quilos no en pon el doble que una de dos i mig; en pon moltes vegades més. Aquesta és tota la matemàtica de la conservació pesquera, i és per això que la Confraria de Pescadors de Calafell va ser una de les impulsores de la protecció.
Dins d’aquest catàleg hi ha 31 espècies que la Llista Vermella de la UICN considera amenaçades o gairebé amenaçades. Cap d’elles no ho és per casualitat: totes creixen a poc a poc, viuen molts anys i es reprodueixen tard. Són exactament les que necessiten un lloc on ningú no les molesti.
Com es va arribar a protegir el 1999 · Com es pot visitar avui