Roncador
Pomadasys incisus (Bowdich, 1825)
També xerla roncadora
Ronca fent petar les dents de la faringe i amplificant el so amb la bufeta natatòria. Té una taca fosca a l’opercle.
Cos alt i argentat amb reflexos daurats i una taca fosca ben marcada al marge de l’opercle. Les aletes tenen un to groguenc i la boca és petita, amb els llavis gruixuts.
El nom no és casual: com el seu parent l’angelina, produeix sons fent xocar les plaques dentals faríngies i fent-los ressonar a la bufeta. Ho fa sobretot quan se’l manipula, i el so se sent perfectament a l’aire.
On trobar-lo al grapissar
Damunt de la sorra a la vora de la roca, sol o en grups petits.
Més imatges
Al mateix ambient
Sonso
Gymnammodytes cicerelus
Prim com un fideu i platejat. Es fa i es desfà en bancs que entren i surten de la sorra alhora.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Rata
Uranoscopus scaber
Enterrada fins als ulls, amb la boca cap amunt i un filament rosat que fa servir d’esquer viu.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
Aranya blanca
Trachinus draco
El peix més verinós de la costa catalana. Enterrat a la sorra, amb la primera dorsal negra a l’aguait.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.