Xucla
Spicara maena (Linnaeus, 1758)
Comença la vida femella i acaba mascle, i quan es transforma li surt una taca negra al flanc i es torna blau.
De cos comprimit i argentat amb una taca fosca rectangular a mitja alçada del flanc, forma bancs solts a mitja aigua sobre l’herbei. Els mascles en zel es tornen blavosos i els apareixen dibuixos irregulars al cos.
Com el llavió i l’anfós, canvia de sexe: les femelles es transformen en mascles cap als tres anys. El mascle excava un niu circular a la sorra vora l’herbei, hi atrau les femelles i en vigila els ous, i durant aquestes setmanes és territorial i fàcil d’observar.
On trobar-lo al grapissar
En bancs solts a mitja aigua per sobre de l’herbei, i al maig i juny sobre els nius de sorra.
Més imatges
,_Cabo_de_Palos,_Espa%C3%B1a,_2022-07-15,_DD_93.jpg)
Al mateix ambient
Xucla blanca
Spicara flexuosum
La tercera xucla del Mediterrani, tant de temps confosa amb les altres dues que encara costa de trobar-la anomenada pel seu compte.
Fondària dins la reserva: de 10 a 18 metres.
Agulleta de riu
Syngnathus abaster
La més petita i la més tolerant de les agulletes: aguanta l’aigua dolça i entra a les llacunes de darrere la platja.
Fondària dins la reserva: de 0 a 8 metres.
Serpeta
Nerophis ophidion
Una agulleta sense aletes, llisa com un cordill verd. Aquí les femelles són les vistoses i els mascles, els que crien.
Fondària dins la reserva: de 0 a 12 metres.