Corb reig
Argyrosomus regius (Asso, 1801)
També reig, corball, corball blanc, corballina, corbina
El corball gros: pot passar dels dos metres i fa un so de tambor que se sent des de la barca.
Cos allargat i argentat amb reflexos bronzejats, la boca gran i, per dins, unes otòlits enormes —les «pedres» del cap— que són les més grosses de tots els peixos d’aquesta costa. La línia lateral és fosca i molt visible.
Com tots els esciènids, fa sonar la bufeta natatòria amb uns músculs especialitzats, i durant la fresa els grups produeixen un batec continu que s’ha fet servir per localitzar-los. És el peix que en català es diu «reig», i el motiu pel qual el corball de sorra d’aquest catàleg va deixar de dir-se’n.
On trobar-lo al grapissar
Sobre els fons tous de la franja exterior, sol o en grups petits. Un peix gros, i per tant escàs.
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Moll de fang
Mullus barbatus
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.