Aranya de cap negre
Trachinus radiatus Cuvier, 1829
També aranya capçuda, aranya de roca, aranya negra, aranya roquera, aranya sardinera, aranya sugra
El cap li porta un dibuix de solcs radials, i les taques del cos són rodones i fosques com ulls.
Es reconeix pel dibuix de crestes òssies que li irradien des de darrere de l’ull i per les taques rodones i fosques repartides pel cos, més que per cap altre caràcter. És la tercera aranya d’aquests fons.
Aquest és el peix que la Viquipèdia anomena «aranya de cap negre», nom que aquest catàleg havia donat per error a l’aranya blanca fins a l’agost del 2026. Les tres aranyes comparteixen terreny, hàbits i verí, i costa molt de distingir-les enterrades.
On trobar-lo al grapissar
Enterrada a la sorra, sovint més fondo que les altres dues.
Més imatges
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Moll de fang
Mullus barbatus
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.