Vaca serrana
Serranus scriba (Linnaeus, 1758)
També vaca, serrà, serrana
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
És un dels peixos més fàcils de veure del grapissar i un dels més bonics de prop: el cap està cobert d’arabescos blaus i taronges, el cos té cinc o set bandes fosques verticals i al ventre hi llueix una taca blava cel característica.
És hermafrodita simultània — cada individu té alhora teixit ovàric i testicular — i defensa un territori petit del qual no s’allunya. Si us hi atureu, se us acostarà: viu de sorprendre gambes al descobert i qualsevol cosa que remogui el fons li interessa.
On trobar-lo al grapissar
Arreu, sobre la roca i a la vora de la posidònia, entre dos i vint metres. És el primer peix que veureu.
Més imatges
Al mateix ambient
Variada
Diplodus vulgaris
Dues bandes fosques i amples, una al clatell i l’altra a la cua: l’única cosa que cal mirar per no confondre-la amb el sarg.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Morruda
Diplodus puntazzo
El perfil punxegut la delata: té el musell allargat i el front recte.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Sard imperial
Diplodus cervinus
Cinc bandes negres molt amples sobre fons daurat. El més espectacular i el més rar de la família.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.