Lluerna fosca
Chelidonichthys obscurus (Walbaum, 1792)
També biret, garneu, graneu, lluerna, lluerna filosa, lluverna, oriola, pubilla, rafet, viret
La més petita i la més discreta del gènere, sense el vermell de les altres. La pectoral té una taca fosca amb punts clars.
Bru grisenc en comptes de vermell, amb el cap més curt i les pectorals amb una taca fosca esquitxada de punts blancs a la cara interna. Rarament passa dels trenta centímetres.
És la lluerna menys citada de les quatre, en part perquè es confon amb els juvenils de les altres. Al Mediterrani occidental hi és present però amb densitats molt més baixes que la lluerna rossa.
On trobar-lo al grapissar
Sobre sorra i fang, arran de fons, sovint immòbil.
Més imatges
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Moll de fang
Mullus barbatus
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.