Escórpora fosca
Scorpaena porcus Linnaeus, 1758
També cavet, escórpena, escórpera, escórpora de fang, escórpora de roquer, escórpora de terra, escórpora morena, escorpra, escorpa, escrita d'anells, polla, rascassa, rascla, rufí, ullot
El mestre del camuflatge del grapissar: podeu passar-hi el dit pel costat sense haver-la vist.
Bruna, clapejada i coberta d’apèndixs carnosos que imiten les algues, l’escórpora fosca es distingeix per dos tentacles llargs damunt dels ulls. Es queda immòbil damunt la roca esperant que hi passi una gamba o un peix petit i l’engoleix d’una xuclada de mil·lisegons.
Les espines dorsals tenen glàndules de verí. La punxada és molt dolorosa però no perillosa, i el tractament és senzill: aigua tan calenta com es pugui suportar, perquè la toxina és termolàbil. La regla pràctica sota l’aigua és no recolzar mai la mà en una roca sense mirar-la.
On trobar-lo al grapissar
Damunt la roca coberta d’algues, a qualsevol fondària. Busqueu la silueta, no el color.
Més imatges
Al mateix ambient
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.
Congre
Conger conger
El gran depredador nocturn del grapissar. De dia només se’n veu el cap sortint d’una escletxa.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.
Morena
Muraena helena
Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.