Escórpora de penyal
Scorpaena maderensis Valenciennes, 1833
La més petita de les escórpores d’aquesta costa, amb dues taques fosques ben marcades al peduncle de la cua.
Es distingeix de l’escórpora fosca i de la vermella per la mida, que no passa del pam, i per un parell de taques fosques al peduncle caudal. No té l’apèndix carnós sota la mandíbula que porta l’escórpora fosca.
Ocupa la roca ben il·luminada i les parets amb algues, més amunt que les seves parentes, i té les mateixes espines verinoses a la dorsal. Com totes, no ataca mai: el problema és no veure-la i posar-hi la mà a sobre.
On trobar-lo al grapissar
Immòbil damunt de la roca coberta d’algues, entre tres i quinze metres.
Més imatges
Al mateix ambient
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.
Congre
Conger conger
El gran depredador nocturn del grapissar. De dia només se’n veu el cap sortint d’una escletxa.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.
Morena
Muraena helena
Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.