Escurçana violeta
Pteroplatytrygon violacea (Bonaparte, 1832)
L’única escurçana que no viu al fons: neda en mar obert i entra a la costa seguint l’aigua càlida.
De color violeta fosc o gairebé negre per damunt, amb el disc arrodonit i les ales gruixudes, es distingeix de l’escurçana comuna perquè no s’enterra mai: neda contínuament a mitja aigua, batent les pectorals.
És una espècie oceànica i epipelàgica que a l’estiu s’acosta a la costa catalana quan l’aigua superficial s’escalfa. Dins la reserva no hi resideix: hi passa. Val la pena tenir-la al catàleg justament per això, perquè recorda que els límits d’una reserva marina només valen per als peixos que s’hi queden.
On trobar-lo al grapissar
A mitja aigua i en superfície, els mesos de més calor. Una trobada d’estiu i de casualitat.
Al mateix ambient
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Gatvaire
Scyliorhinus canicula
El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
VU Escurçana
Dasyatis pastinaca
Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.