Tord de Doderlein
Symphodus doderleini Jordan, 1890
També tord flassader, saig, tord
El més petit dels tords mediterranis, amb una ratlla fosca que li recorre tot el cos d’un cap a l’altre.
Prim i menut, amb una banda longitudinal bruna que va del morro fins a la cua i una taca clara al peduncle caudal. Els mascles hi afegeixen tons blaus i taronges al cap.
Sovint es confon amb els juvenils dels altres Symphodus, i per això és probablement molt més comú del que diuen els censos. Viu enganxat al fons entre les algues, i no fa el niu d’algues espectacular dels seus parents.
On trobar-lo al grapissar
Entre les algues de la base de les barres, sempre a menys d’un pam del fons.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.