Xucladits

Té una ventosa al ventre amb què s’enganxa a la cara inferior de les pedres. El cap és pla i acaba en un bec d’ànec.

Cos aplanat i sense escates, vermellós o taronja, amb el cap ample, el morro estirat com un bec i dos ocels blaus vorejats de fosc darrere dels ulls. Les aletes ventrals estan transformades en un disc adhesiu potent.

Viu enganxat a la cara de sota de les lloses, en un dit d’aigua, i hi enganxa també la posta, que el mascle vigila. Si aixequeu una pedra a la vora de l’aigua i hi trobeu una taca taronja que no es mou, és ell; tornar a deixar la pedra tal com estava no és una formalitat, és el que li salva la niuada.

On trobar-lo al grapissar

Sota les lloses de la franja somera, sempre a la cara inferior i mai a la de dalt.