Xuclador de dues taques
Diplecogaster bimaculata (Bonnaterre, 1788)
Dos centímetres i mig de peix rosa translúcid amb una taca violeta a cada flanc. Viu enganxat entre les tofes del grapissar.
Diminut i gairebé transparent, de color rosat, amb una taca fosca vorejada de groc darrere de cada pectoral —les dues taques del nom, que en els mascles són molt més marcades. Com el xucladits, té el disc adhesiu ventral.
A diferència del seu parent, no viu sota lloses sinó entre la grava biogènica, les closques i els nòduls d’alga calcària: és a dir, dins del grapissar pròpiament dit. És una de les espècies que millor justifiquen protegir un fons que, vist de lluny, sembla només grava.
On trobar-lo al grapissar
Entre els nòduls de Mesophyllum i les closques, enganxat a la cara amagada.
Més imatges
Al mateix ambient
VU Anfós
Epinephelus marginatus
El peix que justifica una reserva marina: creix a poc a poc, viu molts anys i desapareix de seguida allà on es pesca.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Anfós llis
Epinephelus costae
Més esvelt i més recelós que l’anfós comú, amb unes ratlles daurades que se li encenen quan està tranquil.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.