La Masia Blanca Reserva marina · el Vendrell

El grapissar rocós

Xuclador de dues taques

Diplecogaster bimaculata (Bonnaterre, 1788)

Xuclador de dues taques (Diplecogaster bimaculata) fotografiat sota l’aigua
© Roberto Pillon CC BY 3.0 Wikimedia Commons

Dos centímetres i mig de peix rosa translúcid amb una taca violeta a cada flanc. Viu enganxat entre les tofes del grapissar.

Diminut i gairebé transparent, de color rosat, amb una taca fosca vorejada de groc darrere de cada pectoral —les dues taques del nom, que en els mascles són molt més marcades. Com el xucladits, té el disc adhesiu ventral.

A diferència del seu parent, no viu sota lloses sinó entre la grava biogènica, les closques i els nòduls d’alga calcària: és a dir, dins del grapissar pròpiament dit. És una de les espècies que millor justifiquen protegir un fons que, vist de lluny, sembla només grava.

On trobar-lo al grapissar

Entre els nòduls de Mesophyllum i les closques, enganxat a la cara amagada.

Més imatges

Xuclador de dues taques (Diplecogaster bimaculata)
© Xavier Caisey CC BY 4.0 Wikimedia Commons

Al mateix ambient

Anfós
Anfós (Epinephelus marginatus) fotografiat sota l’aigua VU

Anfós

Epinephelus marginatus

El peix que justifica una reserva marina: creix a poc a poc, viu molts anys i desapareix de seguida allà on es pesca.

Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.

5 – 25 m
Anfós llis
Anfós llis (Epinephelus costae) fotografiat sota l’aigua

Anfós llis

Epinephelus costae

Més esvelt i més recelós que l’anfós comú, amb unes ratlles daurades que se li encenen quan està tranquil.

Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.

10 – 25 m
Corball de roca
Corball de roca (Sciaena umbra) fotografiat sota l’aigua

Corball de roca

Sciaena umbra

Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.

Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.

5 – 25 m

← Tot el catàleg