Saboga
Alosa fallax (Lacepède, 1803)
Viu al mar i puja a fresar riu amunt. Al Mediterrani gairebé no li queda cap riu on poder-ho fer.
Sembla una sardina crescuda, amb el cos alt, l’opercle solcat i una filera de taques fosques al flanc darrere de l’opercle. Té una osca al mig de la mandíbula superior.
És anàdroma: passa la vida al mar i remunta els rius per fresar. Els embassaments i els assuts del Segre, de l’Ebre i del Ter li han tallat pràcticament totes les rutes, i les poblacions catalanes s’han esfondrat. El seu nom apareix als arxius de pesca fluvial de fa un segle amb una freqüència que avui costa d’imaginar.
On trobar-lo al grapissar
Prop de la costa i de les desembocadures, a la primavera.
Al mateix ambient
Sardina
Sardina pilchardus
El peix blau que ha sostingut la costa. Els bancs entren a la reserva en hivern i primavera.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Seitó
Engraulis encrasicolus
Es distingeix de la sardina pel morro que sobresurt i la boca enorme que li arriba darrere l’ull.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Sorell blancal
Trachurus mediterraneus
Té una filera d’escuts ossis al llarg de la línia lateral que el fan rasposa al tacte.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.