El lloc
Una roca que les algues han fet
«Grapissar» és el nom que la gent de mar del Penedès i el Camp de Tarragona dona als fons durs i irregulars, plens de grava i pedra, que trenquen la monotonia de la sorra. El del Vendrell és el més important de tots, i el motiu és que no és ben bé una roca.
Construïda, no erosionada
La major part dels fons rocosos del litoral són el resultat de la destrucció: penya-segats que s’enfonsen, blocs que cauen, plataformes que l’onatge desgasta. El grapissar de la Masia Blanca funciona al revés. El fullet oficial de la reserva ho diu amb claredat: la major part d’aquestes roques són d’origen biogènic, i en la seva formació hi tenen una importància especial les algues de la família de les coral·linàcies, com ara Mesophyllum alternans, que hi assoleixen una mida considerable i creixen formant un relleu molt rugós, amb nombroses oquedats.
Les coral·linàcies són algues vermelles que precipiten carbonat de calci dins de les seves parets cel·lulars. Creixen incrustades, en làmines primes i quebradisses, i el resultat acumulat al llarg de segles és una estructura calcària porosa d’un color rosa violaci característic. Aquest és el color real del grapissar quan s’il·lumina de prop: no és gris, és rosat.
El paral·lelisme amb un escull de corall tropical és inevitable, i és correcte en el principi encara que no en l’escala: en tots dos casos, un organisme fabrica el substrat tridimensional sobre el qual s’organitza tota la resta de la comunitat. Al Mediterrani aquest tipus de construcció rep el nom de coral·ligen, i és l’hàbitat més divers de tota la conca després de les praderies de posidònia.
La forma: barres i solcs
Les barres corren perpendiculars a la costa i se situen entre els 4 i els 11 metres de fondària. Entre barra i barra hi ha canals de sorra. Aquesta alternança és el que fa que el lloc funcioni: un peix que viu a la roca té, a pocs metres, un terreny de caça completament diferent, i un peix de sorra té un refugi immediat.
Les oquedats són la clau. Una superfície rocosa llisa allotja poca cosa; una superfície plena de forats de totes les mides allotja una espècie per cada mida de forat. Per això el catàleg d’aquest lloc té tantes espècies petites i críptiques — bavoses, gòbits, escórpores — com peixos grossos i vistosos.
Les praderies
Al voltant i entre les barres hi ha herbeis de dues fanerògames marines: la posidònia (Posidonia oceanica) i la cimodocea (Cymodocea nodosa). No són algues, sinó plantes amb flors i fruits que van tornar al mar fa milions d’anys.
La posidònia creix uns pocs centímetres l’any i forma una «mata» de rizomes i sediment atrapat que pot tenir mil·lennis d’antiguitat. Fa tres feines alhora: oxigena l’aigua, fixa el sediment — sense ella, la sorra de la platja marxaria — i ofereix a milers d’animals una estructura vertical on créixer. La cimodocea és més modesta i més ràpida, i colonitza fons més remoguts.
Els herbeis de la reserva funcionen sobretot com a zona de cria. Els juvenils d’espècies que de grans viuran a la roca o en aigua oberta hi passen els primers mesos. És l’argument central per protegir un lloc com aquest, i és també el que la fitxa oficial subratlla quan parla de l’orada i el moll.
Com es reparteix la vida
-
4 – 11 m
El grapissar rocós
Les barres de roca biogènica, perpendiculars a la costa, plenes de forats i cornises. És el cor de la reserva i on hi ha més densitat i més varietat de peixos.
63 espècies al catàleg
-
3 – 18 m
Les praderies
Els herbeis de posidònia i de cimodocea que envolten la roca. Fan de bressol: molts dels peixos que hi veureu són juvenils que encara no han passat a la roca.
21 espècies al catàleg
-
2 – 25 m
Els fons de sorra i fang
La matriu on s’assenta tota la resta. Sembla buida i no ho és: hi viu una fauna especialitzada a enterrar-se, camuflar-se i esperar.
56 espècies al catàleg
-
0 – 25 m
La columna d’aigua
Els peixos que no toquen mai el fons: els bancs de peix blau i els depredadors ràpids que hi entren a caçar des de mar obert.
39 espècies al catàleg
-
5 – 25 m
Rajades i taurons
Els peixos cartilaginosos. Són els grans perdedors de la pesca d’arrossegament i, precisament per això, els que més tenen a guanyar amb una reserva com aquesta.
20 espècies al catàleg
On és, exactament
El centre de la reserva integral és al punt 41° 10′ 27″ N 1° 30′ 40,2″ E, a poc més de mig quilòmetre de la línia de platja. La protecció s’organitza en dos anells concèntrics: una reserva integral de 0.2 milles nàutiques de radi, on només s’hi pot entrar per motius científics, i una corona d’amortiment de 0.6 milles nàutiques d’amplada al seu voltant, on s’hi permeten usos limitats. El conjunt fa un cercle de 0.8 milles nàutiques de radi i 457 hectàrees.
Els fons van del intermareal fins als 25 metres. És poc: tota la reserva cap dins del que un bussejador recreatiu recorre en una immersió normal. Aquesta és precisament la seva gràcia i la seva fragilitat.