Aranya fragata
Trachinus araneus Cuvier, 1829
També aranya, aranya de roca, aranya espasenca
La més grossa de les aranyes, amb clapes fosques rectangulars al flanc. El verí, com el de les altres, és seriós.
Es distingeix de l’aranya blanca per les taques fosques grosses i rectangulars alineades al llarg del flanc i pel cos més robust. Té el mateix armament: espines verinoses a la primera dorsal i a l’opercle.
Viu a la sorra més gruixuda i sovint una mica més fondo que l’aranya blanca. El remei davant d’una punxada és sempre el mateix: aigua tan calenta com es pugui suportar, perquè la toxina es desnaturalitza amb la calor.
On trobar-lo al grapissar
Enterrada a la sorra grossa, de mitja fondària cap a fora.
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Moll de fang
Mullus barbatus
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.