Anfós llis
Epinephelus costae Steindachner, 1878
Més esvelt i més recelós que l’anfós comú, amb unes ratlles daurades que se li encenen quan està tranquil.
De cos més allargat i cap més afuat que el seu cosí, l’anfós llis té un color gris bronzejat travessat per línies longitudinals daurades que només s’aprecien bé amb llum de migdia. Sol nedar una mica separat del fons, cosa que l’anfós comú gairebé mai no fa.
És menys sedentari i més difícil d’observar: fuig abans que l’hàgiu vist. Als fons del Vendrell hi arriba des de les zones rocoses més fondes del voltant i els avistaments són escadussers, però constants.
On trobar-lo al grapissar
A la franja exterior del grapissar, on la roca s’acaba i comença la sorra fonda, sovint en parella.
Més imatges
Al mateix ambient
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
VU Corball de sorra
Umbrina cirrosa
Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.