Rafel
Trigla lyra Linnaeus, 1758
També rafelet, ase, clau, garneu
El cap acaba en dos banyots aplanats que li donen la forma d’una lira. Vermell viu i de fons fondos.
És la més inconfusible de les lluernes: el musell està dividit en dues projeccions òssies aplanades i dentades, com les branques d’una lira, i el cos és d’un vermell intens amb el ventre blanc.
Viu més fondo que la resta de la família i dins la reserva només arriba al límit exterior. Els juvenils, en canvi, pugen a fondàries menors, de manera que si en veieu un és probable que sigui petit.
On trobar-lo al grapissar
Al límit dels 25 m, sobre fang. Rar, i sempre a la vora del llindar.
Al mateix ambient
Raor
Xyrichtys novacula
El front és una fulla d’afaitar: hi entra a la sorra de cap i desapareix en un instant.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Sonso
Gymnammodytes cicerelus
Prim com un fideu i platejat. Es fa i es desfà en bancs que entren i surten de la sorra alhora.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Rata
Uranoscopus scaber
Enterrada fins als ulls, amb la boca cap amunt i un filament rosat que fa servir d’esquer viu.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.