Tallahams
Pomatomus saltatrix (Linnaeus, 1766)
També trencahams, lliri, golfàs, anjora
El nom no és cap metàfora: té una dentadura que talla els fils de pescar i, de tant en tant, també les xarxes.
Cos comprimit i argentat amb el dors verd blavós, la mandíbula inferior sortint i unes dents triangulars i esmolades alineades com les d’una serra. Els bancs entren a la costa perseguint peix petit.
Caça en grup i amb una voracitat que fa que se’l descrigui sovint com el més agressiu dels peixos costaners: continua matant peix quan ja no té gana. Al litoral català era escàs fins fa unes dècades i avui hi és habitual, un canvi més a la llista dels que porta l’aigua càlida.
On trobar-lo al grapissar
A la superfície i a mitja aigua, en caceres sorolloses, d’estiu a tardor.
Més imatges
Al mateix ambient
Verat
Scomber scombrus
Ratlles negres ondulades sobre un dors verd metàl·lic. No té bufeta natatòria: si para de nedar, s’enfonsa.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
Verat d’ull gros
Scomber colias
Com el verat, però amb l’ull més gros, taques al ventre i les ratlles del dors més fines i trencades.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
Bonítol
Sarda sarda
Ratlles obliqües fosques sobre el dors i una dentadura que cap altre escòmbrid d’aquí no té.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.