Tord d’ocels
Symphodus ocellatus (Linnaeus, 1758)
Minúscul i, en el mascle nupcial, d’un blau i taronja que sembla tropical. Té un ocel negre voltat de vermell rere l’ull.
Es reconeix per la taca ocel·lada — negra amb anell vermell i groc — situada just darrere de l’opercle. Els mascles en zel, al maig, es cobreixen de línies blaves elèctriques sobre fons taronja i defensen nius diminuts.
És una de les espècies que millor il·lustra que la riquesa d’un fons no es mesura en peixos grossos: en un metre quadrat de roca poblada n’hi pot haver mitja dotzena.
On trobar-lo al grapissar
Entre les algues i els replecs de la roca somera, sempre en moviment.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.