Llissa morruda
Oedalechilus labeo (Cuvier, 1829)
També llissa galubet, llissa marcenca, llíssera morruda, caluga
El llavi superior gruixut i cobert de papil·les, com una escombreta. Viu a la roca batuda, no a la sorra.
Es reconeix pel llavi superior molt gruixut i clarament papil·lós, que és el que li dóna el nom, i pel cos petit i comprimit amb franges longitudinals fosques.
A diferència de la resta de llisses, que remenen el sediment tou, aquesta pastura la pel·lícula d’algues de la roca de la zona de rompent. Ocupa un lloc que cap de les seves parentes no li disputa: el rompent rocós, amb l’aigua bullint.
On trobar-lo al grapissar
A la roca batuda de l’escullera, al primer metre, sovint entre l’escuma.
Més imatges
Al mateix ambient
Llobarro
Dicentrarchus labrax
Plata pura, ràpid i intel·ligent. Entra al grapissar a caçar amb mala mar i marxa quan s’asserena.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
Boga
Boops boops
Ull enorme, cos cilíndric i tres o quatre ratlles daurades. Forma els bancs més nombrosos de la reserva.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Sardina
Sardina pilchardus
El peix blau que ha sostingut la costa. Els bancs entren a la reserva en hivern i primavera.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.