Rabosa groga
Tripterygion delaisi Cadenat & Blache, 1970
Tres aletes dorsals i un mascle groc llimona amb el cap negre com el carbó. Viu de cap per avall sota les cornises.
Els tripterígids es distingeixen de les bavoses per les tres aletes dorsals separades, d’aquí el nom. Aquest, en època de cria, té el mascle groc intens amb el cap completament negre; les femelles i els joves són d’un bru jaspiat discret.
Ocupa les parets verticals i els sostres de les cavitats poc il·luminades, sovint amb el ventre cap a la roca, i és territorial: cada mascle vigila un pam de paret. Cal buscar-lo de baix cap a dalt, no de dalt cap a baix.
On trobar-lo al grapissar
A les parets i els sostres ombrívols de les esquerdes, entre cinc i quinze metres.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.