Anfós blanc
Epinephelus aeneus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)
El tercer anfós d’aquesta costa, més clar i més lligat als fons tous que els altres dos.
De color gris bronzejat uniforme, sense el clapejat de l’anfós comú, amb dues franges obliqües clares que li baixen de l’ull cap enrere i que es veuen sobretot en els joves. El cos és més esvelt que el de l’anfós comú.
A diferència dels seus parents, no és estrictament rocós: freqüenta els fons de sorra i fang vora la roca, que és exactament la configuració de la Masia Blanca. Els joves entren en aigües molt somes i les llacunes costaneres, i és una de les espècies que més s’ha beneficiat de les reserves marines al sud del Mediterrani.
On trobar-lo al grapissar
A la frontera entre l’última barra i la sorra fonda, sovint sobre fons obert.
Més imatges
Al mateix ambient
Anfós llis
Epinephelus costae
Més esvelt i més recelós que l’anfós comú, amb unes ratlles daurades que se li encenen quan està tranquil.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
VU Corball de sorra
Umbrina cirrosa
Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.