Rabosa dàlmata
Microlipophrys dalmatinus (Steindachner & Kolombatovic, 1883)
La bavosa més menuda d’aquesta aigua. El mascle porta una taca negra amb voraviu blanc a la primera dorsal.
Amb prou feines arriba als cinc centímetres. És clara, translúcida a estones, amb barres brunes fines, i el mascle té una taca ocel·lada negra i blanca a la part davantera de l’aleta dorsal que ensenya quan festeja.
Descrita de l’Adriàtic —d’aquí el nom—, és present a tot el Mediterrani però està poc citada, en bona part perquè cal buscar-la expressament. Sol ocupar fons barrejats de sorra i pedres petites més que la roca compacta.
On trobar-lo al grapissar
Entre les pedres soltes i les closques de la vora de les barres.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.