Massot verd
Labrus viridis Linnaeus, 1758
També tord verd, grèvia, grívia, mostela, xinet
El tord gros i verd de les praderies, i un dels peixos mediterranis que més terreny ha perdut sense que ningú se n’adonés.
De cos robust i llavis gruixuts, va del verd herba al bru segons l’individu, sovint amb una filera de punts clars al flanc. És el més gros dels làbrids d’aquesta costa juntament amb el tord massot.
Depèn estretament dels herbeis de posidònia per criar i alimentar-se, i la regressió d’aquests herbeis al litoral català l’ha arrossegat: està catalogat com a vulnerable i en molts trams on era corrent ja no hi és. És, dels peixos d’aquest catàleg, el que millor mesura l’estat de la praderia.
On trobar-lo al grapissar
A les clarianes de l’herbei i al límit amb la roca, sol i sense pressa.
Més imatges
Al mateix ambient
Salpa
Sarpa salpa
Deu o onze ratlles daurades longitudinals. És l’únic peix herbívor abundant del Mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 1 a 20 metres.
Oblada
Oblada melanura
Platejada, esvelta i amb una taca negra voltada de blanc a l’arrencada de la cua, com un punt final.
Fondària dins la reserva: de 0 a 20 metres.
Esparrall
Diplodus annularis
El sparid petit i daurat de l’herbei, amb un anell negre a la cua i les aletes ventrals grogues.
Fondària dins la reserva: de 1 a 20 metres.