Massot verd

El tord gros i verd de les praderies, i un dels peixos mediterranis que més terreny ha perdut sense que ningú se n’adonés.

De cos robust i llavis gruixuts, va del verd herba al bru segons l’individu, sovint amb una filera de punts clars al flanc. És el més gros dels làbrids d’aquesta costa juntament amb el tord massot.

Depèn estretament dels herbeis de posidònia per criar i alimentar-se, i la regressió d’aquests herbeis al litoral català l’ha arrossegat: està catalogat com a vulnerable i en molts trams on era corrent ja no hi és. És, dels peixos d’aquest catàleg, el que millor mesura l’estat de la praderia.

On trobar-lo al grapissar

A les clarianes de l’herbei i al límit amb la roca, sol i sense pressa.