Tonyina
Thunnus thynnus (Linnaeus, 1758)
També tonyina rosa, tonyina vermella
Es manté més calenta que l’aigua on neda i creua l’Atlàntic per anar a fresar. Pot pesar mitja tona.
Massissa i hidrodinàmica, blau fosc pel dors i argentada pels flancs, amb les pínnules grogues vorejades de negre. Conserva la calor muscular amb una xarxa de vasos contracorrent, cosa que li permet caçar en aigües fredes i mantenir un metabolisme d’animal de sang calenta.
La població de l’Atlàntic est fresa al Mediterrani i hi entra cada primavera. Va estar a punt de col·lapsar als anys 2000 i s’ha recuperat notablement des del 2010 gràcies a un pla de gestió internacional: és, probablement, la millor notícia pesquera d’aquest mar en mig segle.
On trobar-lo al grapissar
De pas, a la franja exterior. Rara però possible, sobretot a la primavera.
Més imatges
.jpg)
Al mateix ambient
Verat
Scomber scombrus
Ratlles negres ondulades sobre un dors verd metàl·lic. No té bufeta natatòria: si para de nedar, s’enfonsa.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
Verat d’ull gros
Scomber colias
Com el verat, però amb l’ull més gros, taques al ventre i les ratlles del dors més fines i trencades.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
Bonítol
Sarda sarda
Ratlles obliqües fosques sobre el dors i una dentadura que cap altre escòmbrid d’aquí no té.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.