Milà
Myliobatis aquila (Linnaeus, 1758)
També milana
No repta pel fons: vola. Les ales punxegudes i el cap sobresortint el fan inconfusible.
A diferència de les rajades, el milà neda batent les aletes pectorals com si fossin ales i es desplaça a mitja aigua. Té el cap ben diferenciat del disc, els ulls als costats i una cua molt llarga amb un fibló.
Menja bivalves i crustacis que tritura amb unes plaques dentals en forma de mosaic. Al Mediterrani està catalogat en perill crític i veure’n un és excepcional; els avistaments solen ser d’individus de pas.
On trobar-lo al grapissar
A mitja aigua sobre les zones obertes, batent les ales lentament. Una trobada rara i memorable.
Al mateix ambient
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Gatvaire
Scyliorhinus canicula
El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
VU Escurçana
Dasyatis pastinaca
Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.