Anfós
Epinephelus marginatus (Lowe, 1834)
També amfòs, rei, gerna, mero, nero
El peix que justifica una reserva marina: creix a poc a poc, viu molts anys i desapareix de seguida allà on es pesca.
L’anfós és un peix massís, de cap ample i llavis gruixuts, de color bru amb clapes irregulars més clares que pot encendre o apagar en segons. Ocupa una cova concreta i hi torna cada dia: si el veieu dues vegades al mateix forat, molt probablement és el mateix individu.
Neix femella i, cap als deu o dotze anys, es transforma en mascle. Aquesta biologia el fa extraordinàriament fràgil davant la pesca submarina, perquè els primers a caure sempre són els exemplars grossos, que són justament els mascles reproductors. Recuperar-ne una població demana dècades de protecció efectiva, i és exactament la mena de retorn que una reserva com la Masia Blanca pot donar.
On trobar-lo al grapissar
A les cornises i les cavitats més fondes de les barres, sempre amb una sortida de fuita a prop. Rarament es deixa veure a menys de vuit metres.
Més imatges
Al mateix ambient
Anfós llis
Epinephelus costae
Més esvelt i més recelós que l’anfós comú, amb unes ratlles daurades que se li encenen quan està tranquil.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
VU Corball de sorra
Umbrina cirrosa
Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.