Corball de sorra
Umbrina cirrosa (Linnaeus, 1758)
També corball, corbineta, escorball, reig, ret
Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.
El corball de sorra té el cos platejat recorregut per línies obliqües daurades i una barbeta rígida sota la mandíbula que fa servir per remenar el sediment a la recerca de cucs i crustacis. És més gros i més clar que el corball de roca, i sol anar sol o en grups petits.
Freqüenta la frontera entre la roca i la sorra, que a la Masia Blanca és pràcticament tot el perímetre de cada barra. La seva pesca està molt regulada a Catalunya i les poblacions mediterrànies estan clarament per sota del que haurien de ser.
El nom «reig» se li aplica sovint, però a la Viquipèdia i a bona part de la bibliografia catalana designa una altra espècie, el corb reig, que és molt més gros. Aquí s’ha triat «corball de sorra» per no confondre’ls.
On trobar-lo al grapissar
A les llengües de sorra entre barra i barra, sovint fregant el fons amb la barbeta.
Més imatges
Al mateix ambient
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.
Congre
Conger conger
El gran depredador nocturn del grapissar. De dia només se’n veu el cap sortint d’una escletxa.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.
Morena
Muraena helena
Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.