Mussola mediterrània
Mustelus punctulatus Risso, 1827
També mussola de taques negres
Bessona de la mussola vera, però esquitxada de punts negres menuts pel dors. Sovint només es distingeixen a la mà.
Té la mateixa silueta i el mateix color gris que la mussola vera i se’n separa pels puntets foscos escampats pel dors, que a l’aigua costen molt de veure. Fins i tot a coberta, els pescadors sovint les confonen.
Aquesta confusió és un problema real de conservació: bona part de les captures de mussola es registren sense distingir l’espècie, de manera que les sèries històriques barregen dos animals amb estats de conservació diferents. Al grapissar hi arriba des dels fons tous del voltant.
On trobar-lo al grapissar
Sobre la sorra i el fang exteriors, gairebé sempre arran de fons.
Al mateix ambient
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Gatvaire
Scyliorhinus canicula
El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
VU Escurçana
Dasyatis pastinaca
Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.