Lluç
Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758)
També lluç europeu, llucet -quan encara és immadur-
El peix blanc que ha sostingut la cuina catalana. Els juvenils fan servir aquests fons de bressol; els adults viuen molt més avall.
Cos esvelt i gris platejat amb la boca gran i les dents esmolades, dues aletes dorsals i la interior de la boca negra. Els adults viuen entre els cent i els cinc-cents metres.
El que hi ha a la reserva són els juvenils: el llucet fa servir els fons tous costaners com a zona de creixement abans de baixar cap al talús. Protegir un fons de vint-i-cinc metres serveix, doncs, per a una pesqueria que es fa deu vegades més avall, i aquest és un dels arguments menys evidents i més sòlids a favor de les reserves costaneres.
On trobar-lo al grapissar
Els juvenils, arran de fons a la part més fonda, sobretot de nit.
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Moll de fang
Mullus barbatus
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.