La Masia Blanca Reserva marina · el Vendrell

Els fons de sorra i fang

Lluç

Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758)

També lluç europeu, llucet -quan encara és immadur-

Lluç (Merluccius merluccius) fotografiat sota l’aigua
© Julien Renoult CC BY 4.0 Wikimedia Commons

El peix blanc que ha sostingut la cuina catalana. Els juvenils fan servir aquests fons de bressol; els adults viuen molt més avall.

Cos esvelt i gris platejat amb la boca gran i les dents esmolades, dues aletes dorsals i la interior de la boca negra. Els adults viuen entre els cent i els cinc-cents metres.

El que hi ha a la reserva són els juvenils: el llucet fa servir els fons tous costaners com a zona de creixement abans de baixar cap al talús. Protegir un fons de vint-i-cinc metres serveix, doncs, per a una pesqueria que es fa deu vegades més avall, i aquest és un dels arguments menys evidents i més sòlids a favor de les reserves costaneres.

On trobar-lo al grapissar

Els juvenils, arran de fons a la part més fonda, sobretot de nit.

Al mateix ambient

Orada
Orada (Sparus aurata) fotografiat sota l’aigua

Orada

Sparus aurata

La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.

Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.

1 – 25 m
Moll de roca
Moll de roca (Mullus surmuletus) fotografiat sota l’aigua

Moll de roca

Mullus surmuletus

Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.

Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.

3 – 25 m
Moll de fang
Moll de fang (Mullus barbatus) fotografiat sota l’aigua

Moll de fang

Mullus barbatus

Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.

Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.

10 – 25 m

← Tot el catàleg