Mantellina
Gymnura altavela (Linnaeus, 1758)
També rajada papallona, vela llatina
Un disc molt més ample que llarg, prim com un mocador, amb una cua ridículament curta. Sembla una manta estesa a la sorra.
La proporció la delata: la mantellina és gairebé el doble d’ampla que de llarga, cosa que cap altra rajada d’aquesta costa no fa. El dors és bru amb clapes fosques i clares, i la cua, curta i prima, porta una espina serrada.
Viu sobre fons tous de poca fondària, exactament la mena de terreny que envolta el grapissar, i això la fa especialment vulnerable a les xarxes de tir i a la pesca de platja. Al Mediterrani està en perill i els avistaments són cada cop més escadussers.
On trobar-lo al grapissar
Mig enterrada a les extensions de sorra entre barra i barra, delatada per la silueta ampla.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Gatvaire
Scyliorhinus canicula
El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
VU Escurçana
Dasyatis pastinaca
Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.