Moll de fang
Mullus barbatus Linnaeus, 1758
També moll cranquer, moll fanguer, moll blanc, roger de fang, roger blanc, rogeret, gaboc
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Es distingeix del moll de roca pel front gairebé vertical i per la manca de ratlles grogues longitudinals ben marcades: el seu color és rosat uniforme.
És l’espècie que sosté bona part de la pesca d’arrossegament del litoral català. Dins la reserva, els fons de fang del perímetre li fan de refugi i de zona de creixement.
On trobar-lo al grapissar
A les zones de fang i sorra fina de la part exterior, per sota dels quinze metres.
Més imatges
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Mabre
Lithognathus mormyrus
Platejat amb catorze bandes fosques verticals alternades, amples i estretes. El sparid de la platja.
Fondària dins la reserva: de 1 a 20 metres.