Verat d’ull gros
Scomber colias Gmelin, 1789
També bis, bísol, cavalla, verat d'ull gros, gallimó quan és jove
Com el verat, però amb l’ull més gros, taques al ventre i les ratlles del dors més fines i trencades.
Es distingeix del verat comú per l’ull notablement més gran, per un patró de taques grises al ventre —que el verat no té— i perquè les línies del dors són més estretes i menys ondulades.
És una espècie d’aigües més càlides que ha anat guanyant terreny al Mediterrani nord-occidental a mesura que l’aigua s’ha escalfat, mentre el verat comú recula cap al nord. Als mercats catalans se’n diu «bis», i durant molt de temps es va vendre com si fos verat.
On trobar-lo al grapissar
A mitja aigua, en bancs, sobretot a l’estiu i la tardor.
Al mateix ambient
Xanguet
Aphia minuta
Un gòbit transparent que viu i mor en un any sense arribar a tocar mai el fons.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
VU Tallahams
Pomatomus saltatrix
El nom no és cap metàfora: té una dentadura que talla els fils de pescar i, de tant en tant, també les xarxes.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
Espet imperial
Sphyraena viridensis
El germà gros de l’espet, amb barres fosques que li baixen per sota de la línia lateral i el costum de formar bancs immòbils.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.