Fadrí
Thalassoma pavo (Linnaeus, 1758)
També donzella, guiula, ministre, senyoreta
El peix més acolorit de la costa catalana i un termòmetre vivent: cada any puja més amunt.
El mascle terminal és verd i blau amb una banda vertical taronja darrere les pectorals i el cap ratllat de línies blaves sinuoses; les femelles i els joves són vermellosos amb cinc o sis bandes fosques i una taca blava al dors.
És una espècie d’afinitats càlides que fa dècades era rara al nord de l’Ebre i que ara és habitual fins al cap de Creus. La seva expansió cap al nord és un dels indicadors més citats de l’escalfament del Mediterrani occidental.
On trobar-lo al grapissar
A la roca somera i assolellada, entre un i deu metres, sobretot a l’estiu.
Més imatges
Al mateix ambient
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.
Congre
Conger conger
El gran depredador nocturn del grapissar. De dia només se’n veu el cap sortint d’una escletxa.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.
Morena
Muraena helena
Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.