Llobarro pigallat · Dicentrarchus punctatus

Com el llobarro, però esquitxat de puntets negres per tot el dors i els flancs. Suporta encara més bé l’aigua dolça.

Es distingeix del llobarro comú perquè els adults conserven una pigallada de punts foscos per damunt de la línia lateral, i perquè té el cos una mica més alt. Els juvenils dels dos són pràcticament idèntics.

És més termòfil i més tolerant a la dessalinització que el llobarro, i entra encara més amunt a les desembocadures i a les llacunes litorals. Al litoral català és clarament més escàs que el seu parent, i sovint es pesca sense distingir-lo.

On trobar-lo al grapissar

A la franja somera, prop de l’escullera i de les desembocadures.

Al mateix ambient

Sardina

Sardina pilchardus

El peix blau que ha sostingut la costa. Els bancs entren a la reserva en hivern i primavera.

5 – 25 m

Seitó

Engraulis encrasicolus

Es distingeix de la sardina pel morro que sobresurt i la boca enorme que li arriba darrere l’ull.

2 – 25 m

Sorell blancal

Trachurus mediterraneus

Té una filera d’escuts ossis al llarg de la línia lateral que el fan rasposa al tacte.

3 – 25 m