Pagre
Pagrus pagrus (Linnaeus, 1758)
També pargo
Rosat amb tornassols de plata i les puntes de la cua blanques. Elegant i desconfiat.
De color rosa argentat amb un puntejat blau molt fi al dors, el pagre es distingeix del dèntol pel perfil més arrodonit i, sobretot, per les puntes blanques dels lòbuls de la cua.
Freqüenta els fons mixtos de roca i sorra i, com el dèntol, és una espècie que la pesca ha rarificat molt al litoral català. Els juvenils entren als herbeis; els adults es queden al perímetre fondo.
On trobar-lo al grapissar
A la vora exterior del grapissar, sobre fons de roca esquitxada de sorra.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.