Amploia
Sprattus sprattus (Linnaeus, 1758)
També meleta, patoia –la forma juvenil–
La més petita de les tres clupees d’aquí. Té el ventre esmolat com una serra i s’acosta a la costa a l’hivern.
S’assembla a una sardina en miniatura, però amb el ventre clarament carenat i dentat —s’hi nota el tall passant-hi el dit— i sense la filera de taques laterals. Rarament passa dels quinze centímetres.
És una espècie d’aigües fredes que al Mediterrani occidental viu al límit meridional de la seva àrea. Entra a la costa en els mesos freds i és, com la sardina i el seitó, aliment directe de gairebé tot el que neda per sobre seu.
On trobar-lo al grapissar
En bancs a mitja aigua, entre desembre i març.
Més imatges
Al mateix ambient
Llobarro
Dicentrarchus labrax
Plata pura, ràpid i intel·ligent. Entra al grapissar a caçar amb mala mar i marxa quan s’asserena.
Fondària dins la reserva: de 0 a 25 metres.
Boga
Boops boops
Ull enorme, cos cilíndric i tres o quatre ratlles daurades. Forma els bancs més nombrosos de la reserva.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Sardina
Sardina pilchardus
El peix blau que ha sostingut la costa. Els bancs entren a la reserva en hivern i primavera.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.