Oblada

Platejada, esvelta i amb una taca negra voltada de blanc a l’arrencada de la cua, com un punt final.

L’oblada té el cos fusiforme i molt lluent, amb línies grises longitudinals molt fines i, sobretot, un ocel negre encerclat de blanc al peduncle caudal que la identifica a l’instant.

Neda a mitja aigua en grups laxos, per damunt de l’herbei i de la roca, i s’alimenta de petits invertebrats i d’algues. A la Masia Blanca és una de les espècies més constants al llarg de tot l’any.

On trobar-lo al grapissar

A mitja aigua sobre la praderia, sovint barrejada amb bancs de castanyoles.