Morruda
Diplodus puntazzo (Walbaum, 1792)
També auradeta, oradeta
El perfil punxegut la delata: té el musell allargat i el front recte.
La morruda es reconeix pel cap acabat en punta i pel front gairebé vertical, molt diferent del perfil arrodonit del sarg. Té bandes verticals alternes, amples i estretes, i una taca negra que envolta completament el peduncle caudal.
És més solitària i més esquerpa que els altres Diplodus, i freqüenta les zones on hi ha molt de moviment d’aigua. A l’hivern s’acosta a la costa a fresar.
On trobar-lo al grapissar
A la part alta de les barres més exposades, sovint sola o en parella.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.