Petarc
Symphodus rostratus (Bloch, 1791)
També cotxero, donzelleta, grivieta, petard, tord becut, trugeta
El tord del morro llarg. Neda inclinat entre les fulles de posidònia i sembla, més que un peix, una fulla més.
És inconfusible entre els tords per la boca projectada en un morrell tubular que pot allargar i encongir. El color va del verd oliva al bru vermellós segons el fons on viu, i sovint porta una banda clara al llarg del cos.
Aquest mimetisme no és casual: es manté vertical o inclinat entre les fulles i es deixa gronxar amb elles. La posidònia no li fa de refugi, li fa de disfressa, i per això a la Masia Blanca només el veureu dins de l’herbei i pràcticament mai sobre la roca nua.
On trobar-lo al grapissar
Entre les fulles de l’herbei, immòbil i de cap avall. Cal buscar el morro, no el cos.
Més imatges
Al mateix ambient
Salpa
Sarpa salpa
Deu o onze ratlles daurades longitudinals. És l’únic peix herbívor abundant del Mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 1 a 20 metres.
Oblada
Oblada melanura
Platejada, esvelta i amb una taca negra voltada de blanc a l’arrencada de la cua, com un punt final.
Fondària dins la reserva: de 0 a 20 metres.
Esparrall
Diplodus annularis
El sparid petit i daurat de l’herbei, amb un anell negre a la cua i les aletes ventrals grogues.
Fondària dins la reserva: de 1 a 20 metres.