Escurçana
Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)
També escurçó, ferrassa o, per confusió, tòtina, milà, milana
Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.
De color bru o oliva uniforme pel dors i blanca pel ventre, l’escurçana no té aleta caudal: la cua és un fuet prim que porta una o dues espines serrades connectades a glàndules de verí.
És un animal tranquil que només fibla si el trepitgen o l’acorralen. Es passa el dia enterrat a la sorra i s’alimenta de crustacis i mol·luscs que desenterra bufant aigua.
On trobar-lo al grapissar
Enterrada a les clapes de sorra, delatada pel contorn del disc i pels dos ulls sortints.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Gatvaire
Scyliorhinus canicula
El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
Rajada de clavells
Raja clavata
Coberta d’espines robustes amb base en forma de botó — els «clavells» — repartides pel dors i la cua.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.