Bot

El peix lluna: un cap enorme que sembla tallat pel darrere, sense cua, que puja a prendre el sol de costat a la superfície.

Sembla mig peix. El cos acaba de cop en una vora ondulada —el clavus, que substitueix l’aleta caudal— i es propulsa remant amb la dorsal i l’anal, altíssimes i oposades. És el peix ossi més pesant del món: se n’han pesat de més de dues tones.

Menja sobretot meduses i altres organismes gelatinosos, i puja a estirar-se de costat a la superfície per escalfar-se després de les immersions fondes i perquè les gavines li treguin els paràsits. Quan n’apareix un davant de Coma-ruga, la notícia corre.

On trobar-lo al grapissar

A la superfície, estirat de costat, en dies de mar plana. Una aparició de sort.