Aranya blanca · Trachinus draco

El peix més verinós de la costa catalana. Enterrat a la sorra, amb la primera dorsal negra a l’aguait.

Cos allargat i comprimit, groguenc amb línies obliqües blaves i grogues, ulls al capdamunt del cap i una primera aleta dorsal petita i completament negra. Passa el dia enterrat amb només els ulls fora.

Les espines de la dorsal negra i la de l’opercle tenen glàndules de verí i la punxada és extremament dolorosa. Com amb l’escórpora, el remei immediat és submergir la ferida en aigua molt calenta. Pràcticament totes les picades es produeixen trepitjant-la a la vora de la platja.

On trobar-lo al grapissar

Enterrada a la sorra, de somer a fondo. És el motiu pel qual convé arrossegar els peus en lloc de fer passes.

Al mateix ambient

Orada

Sparus aurata

La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.

1 – 25 m

Moll de roca

Mullus surmuletus

Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.

3 – 25 m

Moll de fang

Mullus barbatus

Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.

10 – 25 m